LA TRADICIÓ DE L'ARBRE DE NADAL i ALTRES DIVERTIMENTS NADALENCS

D'on ve la tradició de guarnir els carrers i les cases d'arbres nadalencs? Entra a l'enllaç i ho sabràs en un tres i no-res

Mil i un arbre per pintar, dibuixar i retallar

Uff quines postals

Més postals

POESIES DE NADAL

NADALES PER CANTAR!!

Les plantes que ens acompanyen a les Festes de Nadal

Un conte preciós El podeu fer servir de lectura setmanal:) Us en deixo un tastet

Explica una llegenda que ja fa molt de temps un jove hogol, tot cercant un nou lloc on viure, va arribar al món dels humans. Allí va trobar rius i llacs, muntanyes i planes, aiguamolls i deserts, neu, aigua i núvols, i el mar... que bonic és el mar (pensava el Hogol). Però el que més va trobar el Hogol va ser gent. El món dels humans és ple de gent i la gran majoria viuen en pobles i ciutats. De ben segur que són bones persones per poder conviure tots junts. I amb aquest pensament en Hogol va decidir de quedar-se a viure amb els humans.
Però ben aviat va veure que les coses no eren tan maques com ell s’imaginava. La gent que allí habitava era físicament igual que ell i externament no es podien diferenciar. Però l’interior, l’essència del seu esser tenia quelcom desconegut per a ell. En Hogol es va adonar que els humans no deien el que pensaven. Molts cops fins i tot deien el contrari del que pensaven. Es va assabentar que moltes persones lluitaven contra altres persones per motius que ell no entenia, que la ignorància i el desconeixement provocava la por i l’odi. En Hogol no entenia res... allí ningú feia res pel plaer de fer-ho. Totes les coses tenien un preu. Algú li va dir que fins i tot l’amistat tenia un preu. Com es podem comprar els sentiments? i amb quina moneda es pot pagar?